23.7.10

EL VAUDEVILLE QUE TORNA

Òpera Còmica de Barcelona és una iniciativa molt interessant, que vetlla per la recuperació del nostre patrimoni líric des del vessant popular, com ara la sarsuela o els sainets musicals. Dorm! és el "joguet còmic" en un acte que Joan Rius va escriure amb text de Narcís Campmany i que es va estrenar al Teatre Novedades de Barcelona el 1876. Es tracta d'una peça de siutació, a mig camí entre la "pièce bien faite" i la comèdia "de tresillo", amb música molt agradable que no renuncia a formes i aires popupars, algunes fins i tot ballables.
Artur Arranz i Viviana Salisi han recuperat la peça per amotllar-la i areglar-la, retocant el llibret i afegint a la música algun número aliè a l'obra musical. El resultat és un producte simpàtic i necessari. Simpàtic per la guspira de vivacitat de les escenes, que configuren un espectacle de poc més d'una hora de durada, però també per l'hàbil direcció escènica d'Arranz i pel treball dels quatre personatges (M. Teresa Vert, Marta Valero, Ferran Campabadal i Josep Jarque), ben dirigits i coordinats des del piano per Salisi. Necessari perquè cal seguir aprofundint en la recuperació d'un patrimoni nostrat des del seu vessant més popular.
El Teatre Joventut de L'Hospitalet va acollir, la diada de Sant Jordi d'aquest 2010, l'espectacle que ara ha tornat al flamant Teatre Almeria del carrer de Sant Lluís, a Gràcia. Valdria la pena deixar-s'hi caure. I, sobretot, cal de totes totes recolzar des dels mitjans de comunicació, una iniciativa com la d'Òpera Còmica de Barcelona. Proposta quixotesca i que hauria de dexiar de ser-ho, tot i mantenir viva la flama de l'heroïcitat.

2.7.10

FINAL DE CURS OPERÍSTIC

Sempre he admirat Carmen Bustamante no tan sols com a cantant, sinó també com a docent i incentivadora de l'entusiasme cap a joves cantants. L'al.licient de seguir una disciplina difícil i complexa com el cant pot tenir el seu epígon de satisfacció en el muntatge d'una òpera. És que li passa als estudiants de Bustamante, primer aplegats a l'entorn de l'aula de cant que duia el seu nom i ara com a membres de la Jove Companyia d'Òpera del Conservatori del Liceu.
Enguany, la "festa de final de curs" va tenir com a punt atractiu una òpera com Gianni Schicchi, aquell bombó puccinià integrant del Trittico i que és l'única òpera còmica del compositor de Lucca. El que impressiona i emociona més d'aquest treball és la tenacitat i entrega dels joves cantants, responsablement embotits en la pell de l'òpera, presentada un any més al Pati de Lletres de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La senzilla però eficient posada en escena de Miquel Górriz, la solvent i acurada direcció musical de Daniel Mestre davant de l'Orquestra del Conservatori del Liceu i, sobretot, el mestratge de Carmen Bustamante, van fer possible una hora de festa operística.
En un treball com el que vam veure dimecres al vespre, seria injust no citar tots i cadascun dels intèrprets que hi van prendre part. En deixo el repartiment al final del document, però no em puc estar de destacar per damunt de tots el gran Gianni Schicchi que va fer Joan Sebastià Colomer, segur, vocalment dotat d'un instrument privilegiat, bon actor i sobrat de recursos. Pràcticament el mateix podríem dir del tenor Giovanni Tristacci en la pell d'un Rinuccio que va tenir (com li pertoca) el seu moment àlgid amb el "Firenze à come un albero fiorito". La resta molt bé. I aquí no s'hi val a dir allò de "per ser que són estudiants". Al contrari.

GIANNI SCHICCHI: Joan Sebastià Colomer
LAURETTA: Ximena Agurro
ZIA: Cristina Segura
RINUCCIO: Giovanni Tristacci
GHERARDO: Iván Benítez
NELLA: Beatriz Álvarez
BETTO DI SIGNA: Jordi Boltà
SIMONE: Néstor Pindado
MARCO: Jorge Tello
LA CIECA: Marta Huarte
DOCTOR SPINELOCCHIO / AMANTIO DI NICOLAO: Josep Vives
PINELLINO: Juan José Morales
GUCCIO: Joan Riera
GHERARDINO: Victoria Pérez
BUOSO DONATI: Hernán Montiel
(aquest últim és clar, no canta...)